Mataró, de Mancos a Djembereng

Paisatge sonor d'una ciutat

Mataró: de Mancos a Djembereng és un projecte produït amb el Museu de Mataró que inclou un llarg paisatge sonor i diversos relats de vida. Entre els anys 2020 i 2021 es va exposar una instal·lació sonora a Can Marfà, complementada amb un projecte educatiu realitzat per Teleduca, i es va realitzar també un concert amb diverses persones participants. La publicació del CD del paisatge sonor, el llibre amb els relats de vida de les persones participants en el projecte i tots els continguts, es troben a aquesta web.  

El paisatge sonor

«Mataró: de Mancos a Djembereng» és una experiència de descoberta sonora de la ciutat, que sorgeix de la voluntat d’explorar el patrimoni sonor mataroní i d’aproximar-nos a la diversitat que escoltem i compartim.



La proposta

A la pel·lícula documental Berlín, simfonia d’una ciutatdel 1927, el director alemany Walter Ruttmann mostra un gran retrat visual de la ciutat, de la seva vida, del seu ritme, de la seva gent, dels seus contrastos i de la seva diversitat. Sense paraules ni diàlegs, només amb imatge.

El projecte Mataró: de Mancos a Djembereng està directament inspirat en el fresc de la ciutat d’aquest film, però creat a la inversa del seu referent: mentre que el film de mostra la ciutat només amb imatge, la nostra simfonia és un gran documental només amb so i oralitat. Es tracta d’un gran “paisatge sonor” acompanyat de testimonis orals d’una diversitat de persones de la ciutat. No és un simple un enregistrament aleatori de sons de la ciutat (al darrere hi ha una recerca sonora amb criteris etnològics o musicològics). Però tampoc pretén ser un catàleg extensiu que representi la globalitat sonora de Mataró, on tothom hi ha de ser representat. El resultat és una producció artística adscrita clarament a l’anomenat “paisatge sonor”.

Fa 20 anys, Mapasonor ja ens vam aproximar al “paisatge sonor”. Va ser quan ens vam constituir com a associació audiovisual de Mataró amb la intenció de treballar des del llenguatge documental. Aquell moment vam crear dos cd’s: “Mapa Sonor UPF” (2001), un treball coral, tant sonorament com des de les situacions enregistrades, per encàrrec del departament de Ràdio de la Universitat Pompeu Fabra; i la “Música dels Talibans” (2002), un segon treball de drets humans i denúncia partint d’enregistraments fets a l’Afganistan, presentat al Festival Zeppelin de Barcelona.

Ara hem realitzat un treball més ambiciós, i hem fet un passeig sonor a través les vides, els pobles, les festes, les veus de Mataró... Fer-ho des del paisatge sonor, i també, des dels relats de vida. Dues visions interrelacionades i complementàries d’un projecte d’exposició amb el Museu de Mataró.

Amb el paisatge sonor assumim el repte d’explicar la vida de les persones, la seva diversitat i la dignitat popular només utilitzant el so i sense la imatge, que tant ens caracteritza a Mapasonor. Conscients de ser hereus en conceptes i treball del col·lectiu canadenc World Soundscape Project, ho hem fet amb un esperit de recerca, i un extens treball d’enregistrament.

I amb el relat de vida, com a disciplina científica. És un eix que caracteritza tot el nostre treball, que parla sempre de les persones, des de la seva individualitat, des de la seva lluita existencial, des de la seva col·lectivitat, des de la seva dignificació. 

A Mapasonor ens interessa parlar, sobretot, de les persones. I aquest projecte parla d’això, de les persones. Tot prenent Mataró, la ciutat on vivim, com a espai de treball. De fet és el primer projecte en vint anys d’una associació de Mataró en el que ens centrem, íntegrament, en la nostra ciutat.







Família Jarju-Rubí

Família nascuda de la migració africana i andalusa: família intercultural catalana

En Sherif i la Loli van lluitar per consolidar la seva relació en un temps en què veure una noia blanca festejant amb un africà no deixava indiferent ningú. Al mateix temps, aquesta lluita els va portar a reivindicar els drets dels immigrants del barri del Palau. Durant quaranta anys no han deixat mai d’implicar- se i, ara, tant el pare com la filla –la Bintou– van a la recerca de les arrels d’un territori senegalès que reclama la seva independència: la Casamance.

Germana Carmel

Monja carmelita

Mallorquina de naixement, dedica la seva vida a Déu i ala creació de figures de fang per al pessebre. Les elabora artesanalment, tot sovint escoltant músiques sufís. Advent rere advent, crea un pessebre en el qual no falta mai la figura d’un musulmà que resa davant del nen Jesús, i la d’una prostituta, que la germana Carmel reivindica com a figura evangèlica.

Pepi López i Carlos Delgado

Saetera i cantaor

D’origen andalús, ambdós músics van arribar a Catalunya als anys seixanta provinents d’un context de pobresa. Conserven les seves arrels i contribueixen a difondre la cultura tradicional andalusa amb múltiples concerts de flamenc. Ella, que encisa com a intèrpret de saetas a les processons de Setmana Santa, té un sentiment de pertinença a Catalunyai es considera independentista. Ell, amb una potència vocal espectacular, commou cada vegada que interpreta cants i palos flamencs, i els aprofita com a altaveu per denunciar les injustícies de la nostra societat.

Pep Floriach i Claudia Honnefer

Parella pagesa amb un enfocament proximitat

Ell és l’hereu d’una família de tradició pagesa de Mataró;ella, una alemanya procedent d’una família rural de la regió de Frísia Oriental, que va arribar a la ciutat moguda per l’interès per la història de l’antifeixisme i dels brigadistes internacionals que lluitaren al costat dels republicans durant la Guerra Civil. Junts han creat un model de cooperativa agrària dedicada al conreu d’hortalisses que es basa en la proximitat. L’empresa forma part de la marca «Collits a casa» i ven els seus productes en els mercats de la plaça Gran i de l’Escorxador.

Soraya el Farhi iFirka de Salam

(Grup de música anachid)

La Soraya va néixer al Marroc l’hivern de 1970 i va arribara Catalunya quan tenia sis anys. Dona treballadora, mare i immigrant, sempre ha estat vinculada a la lluita social i ha esdevingut la primera regidora musulmana i d’origen magrebí de l’Ajuntament de Mataró. De la seva mà, coneixem un grup de dones del barri de Rocafonda que interpreten música tradicional marroquina i cançons populars del món àrab per amenitzar casaments i actes festius del calendari musulmà. Mentre canten i toquen instruments de percussió, defensen els drets de les dones i de les immigrants a casa nostra.

Júlia Verdaguer Aromí

Actriu

El seu pare, Nicolau Verdaguer, era un republicà que conegué la presó des de l’inici de la postguerra, el 1939. Fruit del seu primer matrimoni, la Júlia, des de molt jove i juntament amb el seu marit, en Jesús Ledesma, va realitzar una destacada tasca a la ràdio local i va contribuir a fer renéixer Els Pastorets de la Sala Cabanyes d’aquell període, un centre catòlic obrer obert a tothom, sense distincions. És familiar del poeta Jacint Verdaguer.

Mickey de los Reyes

Activista de la Llàntia i percussionista

Músic professional, pedagog musical i clown mataroní. Membre de grups musicals com Always Drinking Marching Band o El Paraigua, Mickey de los Reyes és considerat una jove promesa de la percussió catalana. Veí de La Llàntia, està implicat en múltiples projectes culturals que busquen revitalitzar el barri. Entre el reguitzell d’iniciatives queha impulsat, hi ha la creació de la colla de músics que acompanyen els gegants del barri.

Moussa Sagna

Supervivent delLe Joola, el «Titanic senegalès»

L’any 2002 va tenir lloc un dels naufragis més tràgics dela història naval, molt més letal que el del Titanic però a la vegada mil vegades menys conegut. El vaixell Le Joola es va enfonsar davant de les costes de Gàmbia, quan navegava de Ziguinchor a Dakar. Hi van morir més de 1.900 persones. En Moussa es va salvar nedant a contracorrent durant hores. Només podia descansar quan s’agafava a un dels milers de cadàvers que suraven a l’aigua. 

Silvia Llanto Cadenas

Peruana de Mancos, migrant a Mataró

Ha treballat des de Cerdanyola durant anys cercant les seves arrels i lluitant pels drets dels immigrants mataronins. Pateix per la situació d’aquí i pateix, també, quan s’assabenta de les males notícies procedents de l’Amèrica Llatina. D’esquerres, membre de l’Església protestant i ferma defensora de la Teologia de l’alliberament, parla el quítxua de la seva àviai milita des de Mataró Ràdio per millorar la vida de moltes persones que van venir, com ella, a la nostra ciutat.

Montse Àlvarez Mela

Activista cultural feminista

La Montse és actriu, veïna del barri de Rocafonda i víctima de la violència masclista. El seu relat comença durant la seva infantesa, quan arriba a Mataró procedent de Talavera de la Reina (Toledo), i passa per la seva feina en un casino, ambla qual manté i educa la seva filla, i per la seva intensa lluita contra la violència masclista i les injustícies socials.

Joan Ferrer Pubill i Joaquima Gallarín Matamoros

Parents d’en Peret, reivindiquen els drets del poble romaní

Matrimoni mixt, ell gitano i ella paia, de la comunitat gitana de Mataró. Han viscut la discriminació, però la seva actitud oberta els ha portat a superar-la i a participar en la vidasocial de la ciutat, reivindicant sempre els seus orígens als «Corrals» de Mataró. Tampoc no han deixat mai de parlar caló i de mantenir la majoria de valors positius que té la comunitat gitana catalana.

Ramon Salicrú Puig

Mestre i activista popular

En Ramon representa el treball per a una nova pedagogia a la ciutat de Mataró. Un treball que parteix d’una filosofia laica de la militància en l’Església de base i de la solidaritat que reivindica la veu dels que no tenen veu. Pedagogia, Església i solidaritat queden fusionades en el seu ideari des d’una vessant progressista. Mataró és abastable en totes les etapes.

Programes de ràdio

                  La casa del sonido - En el lmite entre sonidos y ruidos  / Radio Clasica RNE 3/5/2022

                  La casa del sonido - Sostenibilidad como escucha  / Radio Clasica RNE 23/11/2021

El llibre - CD

Podeu descarregar el llibre de Relats de vida en format PDF i el paisatge sonor en MP3

de Sàgar Malé a partir d’entrevistes de Kilian Estrada, Sàgar Malé i Maria Salicrú-Maltas